dimarts, de desembre 20, 2005

Llei antitabac

Els no fumadors estem d'enhorabona.
Sóc plenament conscient que la llei marca uns límits excessivament estrictes i que no es compliran de forma estricta. Però si el nivell és alt aconseguirem una realitat acceptable.
Això és com a les curses de gossos. Si algún gos atrapa el conill, doncs ja no corren més. Per tant fem que el conill sigui aparentment assequible i així sempre s'aniran fent passos en el sentit correcte.

dilluns, de novembre 07, 2005

Boicot als productes espanyols ?

Avui , he rebut un mail tipus spam sobre el boicot que fomenten des de Madrid als productes catalans. Incloia un pdf amb tot un seguit de marques catalanes i una proposta de marques alternatives no-catalanes. M'ha fet emprenyar.
Sempre m'he reconegut un catalanista moderat, però he de reconèixer que qui més em radicalitza en la meva posició no és ni en Carod ni els independentistes, sinó, el PP, la Cope, etc...
M'he preguntat a mi mateix, si hauriem de fer un contra-boicot als productes espanyols durant aquest nadal. Pernils jabugo, vins rioja, torrons d'alacant, etc...
Però he arribat a la conclusió que no hem de caure en la seva baixesa moral. El que volen provocar és precisament reforçar l'enfrontament i que piquem l'ham. Doncs no. Política Gandhi. Voleu fer boicot ? Doncs feu el que us roti. Nosaltres sóm gent més raonable, pensem les coses abans de fer-les i creiem que ens agrada combinar a la nostra taula, una bona botifarra d'Olot, amb uns bons talls de pernil de jabugo extremeny i un bon cava català o un vi de la Rioja.
No hem de caure a la trampa de tornar el boicot.
Esforcem-nos en parlar, parlar i parlar fins que s'avorreixin de sentir-nos.
Obviament la campanya farà molt mal a moltes empreses catalanes. La reacció evident seria tornar-los la pilota castigant els seus productes. Però crec que Catalunya sempre ha necessitat del mercat espanyol per fer comerç i Espanya sempre ha necessitat de l'empenta catalana, vasca, etc... per anar endavant.
Catalunya - Euskadi han de representar a Espanya el que representen França - Alemanya a la UE. Estem disposats a ser solidaris però no a fons perdut sinó creant uns fons de cohesió que permetin que les altres regions d'Espanya creiin riquesa, a canvi d'exigir-los l'esforç personal i guvernamental que això implica. Tal com ha fet la UE amb Espanya durant els darrers anys. Llavors no caldrà que ens preocupem per balances fiscals, etc... perquè s'equilibraran soles.

diumenge, d’octubre 30, 2005

Musical: Hoy no me puedo levantar

Aquest cap de setmana hem pogut anar a Madrid a veure el musical "Hoy no me puedo levantar".
Produit per Nacho Cano (Ex-component de Mecano). Han fet un muntatge genial, que explica la història d'un grup de pop dels anys 80 segurament amb algunes pinzellades autobiogràfiques i altres inventades. Abans d'entrar un va pensant en sentir un recull de cançons de Mecano amb una bona posta en escena i poca cosa més però tinc que dir que he quedat gratament sorprés. Realment és una història molt ben interpretada a la qual se li van lligant les cançons de Mecano.
Gran actuació del 'Chakas', un bateria heavy que va donant el punt còmic de l'obra juntament amb el guitarra gay. El paper de 'Colate' és brutal, passa de la joventut ilusionada a la demacració de la droga i un tràgic final, i realment l'actor transforma totalment el personatge del principi al final , ajudat per un maquillatge espectacular a la part final.
Les noies ho fan molt bé però no tenen clars papers protagonistes, sinó que es van repartint els temes i actuacions, excepte el paper de 'Maria' que fa de protagonista juntament amb 'Mario'.
Hi ha un punt de l'obra on logren en el mateix instant de temps que com a espectador vulguis plorar i riure a la vegada, però no plorar perque rius molt sinó per una escena molt dràmatica que el heavy suavitza amb un punt còmic bonissim.
No és barata però és una de les obres que val tots els cales que costa.
Dura unes 4 hores incloent la mitja part i sorprenentment no és fa gens llarga.
La dificultat que tenen per fer bolos un cop es veu el espectacle, és evident perque cal un teatre amb moltes possibilitats per allotjar tot el tinglado que monten.
Molt recomanable.

dijous, de setembre 29, 2005

La vida dels informàtics...

Avui he llegit a internet aquesta historia sobre la vida que tenim els informàtics. He de dir que m'ha sorprès perquè pràcticament ha descrit la meva vida i la meva feina.
Ho podeu veure en aquest link --> Història d'un Informàtic

diumenge, de setembre 18, 2005

Senat Català

Catalunya necessita un Senat propi.
Si observem l'actual llei electoral, veurem: La llei d'Hondt premia els partits grans envers els petits; la representativitat territorial s'ha de compensar donant més diputats a la zona de Barcelona, perquè lògicament, tenen més habitants i menys diputats a les altres provincies; s'inclou una compensació de diputats per les provincies petites. Però al final de tot això s'ajunten tots els diputats de cada partit en un grup parlamentari i s'esvaeix la representació de cadascuna de les parts que té Catalunya que són les comarques. Perquè es perd ? Doncs perquè aquell polític que va sortir escollit, per exemple, a l'Alt Empordà, ja no es deu a la gent que el va escollir sinó al seu partit, ha de votar el que vol el partit, oblidant ràpidament quins ciutadans l'han posat al lloc que ocupa.
Per això crec que necessitem un Senat. Cal un contrapoder que per llei tingui la obligació de representar les comarques de Catalunya i ratificar totes les lleis que surten del Parlament o tornar-les en cas de no ser aprovades. Hi hauria d'haver un sol escó per a cada comarca, i cada senador hauria de lluitar en unes eleccions amb els altres candidats a representar una determinada comarca. Ja està bé que un cop acabades unes eleccions tothom guanyi. Això s'ha d'acabar. S'agafen els vots de cada comarca, es sumen, i el que guanya és el Senador que representa aquella comarca. Totes les comarques el mateix pes.
Aquest sistema fa que el nostre Parlament on estem representats per habitants proposi les lleis, i tornem a apropar la política als ciutadans en el tram final de les aprovacions de les lleis perquè cada Senador haurà de procurar representar els interessos dels ciutadans de la seva comarca. Tant els que l'han votat com els que no, perquè sap que el seu lloc depen d'aquella gent i no de si el partit el coloca de número 4 o de número 2 en una determinada provincia.
La darrera pregunta és: En aquest Senat on tothom representa la seva comarca, qui representa la unitat de Catalunya ? Doncs els expresidents vius del Parlament i de la Generalitat de Catalunya.

dimecres, d’agost 31, 2005

Mercat laboral invertit...estudiar o treballar ?

Us heu fixat que, quinze o vint anys enrera, érem un país amb unes taxes d'atur bastant altes, intentant entrar a la UE i fent esforços per anar sortint de ser un país 'pobre'. Doncs bé allò que Àfrica comença als Pirineus, cada cop és menys cert perquè ens anem convertint en un país més ric. Dues proves són: el baix atur , per no dir atur estrucural (gent que no vol treballar o que està buscant una feina nova), que tenim actualment i el fet que aviat passarem a cobrar d'Europa en lloc d’haver de pagar.
Mirem el mercat laboral. Jo m'he dedicat molts anys a l'hosteleria en un negoci familiar, doncs bé, fa 20 anys tot el personal que teníem eren nois joves, majoritàriament estudiants, entre 16 i 20 anys que aprofitaven la temporada d'estiu per treballar uns dies i guanyar uns diners que podien utilitzar per continuar els estudis o senzillament per permetre's aquells capritxos que a casa no els podrien comprar. La responsabilitat que tenien per mantenir la seva feina aquells nois era realment encomiable i el més trist de tot és que no ens n’hem adonat fins que hem arribat al dia d'avui en què la majoria de negocis d'hosteleria (sobretot de temporada) del nostre país han hagut de canviar d'amos o ser llogats perquè el mercat laboral d'avui només ofereix per aquestes feines de temporada gent totalment desmotivada, amb una mitjana d'edat bastant alta, i que gràcies a que poden trobar feina en menys de 24 hores on volen et deixen tirat a la mínima de canvi. Ha hagut d'entrar una nova generació d'empresaris més habituats a tenir com a treballadors pura mercaderia en lloc de persones amb la que han hagut d'aprendre a moure ràpidament, substituir ràpidament, ensenyar ràpid perquè sinó quan estan ensenyats ja han plegat. En fi, noves maneres de treballar.
Reconec que la feina d'hosteleria a l'estiu és molt dura, es treballen moltes hores, si bé com a compensació, es poden guanyar molts diners sense tenir ni uns mínims d'experiència en la feina (no a tot arreu, lògicament pirates n'hi ha a tot el món). Altres coses que també cal valorar és que normalment a la majoria de locals de temporada (com era el cas del nostre) a part del sou al personal s'acostuma a donar allotjatment i manutenció de forma gratuïta, cosa que encareix el cost. Els últims anys que vaig estar treballant al local, penjàvem el cartell de 'Es necessita personal' al maig i no el trèiem fins a l'octubre que tancàvem. Ara això si, gent sense papers la que vulguis, però no ens vam voler arriscar mai a patir un sanció administrativa, que segons sembla són considerables.
Em fa gràcia que a vegades comentant el tema amb gent sempre ens diuen, ' És que a la costa feu treballar molt a la gent i els doneu una misèria'. Bé, caldria quantificar aquesta misèria, però de totes formes, què més voldria jo que poder-li pagar un gran sou a tots els meus empleats, això voldria dir que tinc persones responsables, que miren per l'empresa, que fan la seva feina correctament, que no et deixen tirat a la primera de canvi, que et permeten anar-te'n a dormir cada dia sense haver de pensar si demà podrem obrir o no perquè potser et trobes que algú no ve a treballar, ... què més voldria jo.
La nostra societat s'està transformant de tal manera que si abans l'important per poder aspirar a una vida 'acomodada' amb una bona casa, bon cotxe, bones vacances, etc... era acabar alguna carrera perquè sempre et deien allò de 'nen estudia que així podràs ser algú a la vida i no hauràs d'anar a l'obra faci fred o calor', ara resulta que s'ha girat completament. Els empresaris d'hosteleria no són els únics que pateixen, s'han sumat els constructors i molts altres sectors.
S'ha de reconèixer que si tens la intenció de fer un ofici 'clàssic' pots guanyar molts més diners que estudiant una carrera i anant a la baralla amb un pilot de gent com tu per aconseguir un lloc de treball de merda on mai passaràs de guanyar un sou mòdic perquè amb les prestacions i títol teu hi ha moltíssima gent. Fes-te paleta, pintor, guixaire, ferrer, fuster, cambrer, cuines i posa-hi un mínim de ganes i et forres !.
La societat del benestar ha girat la truita.`
El dubte per als pares d'avui dia és, que, si algun dels seus fills no vol estudiar i es vol posar a treballar, que han de fer: posar-se tristos o contents ??

dimarts, de juliol 19, 2005

La barqueta

Ja fa algún temps que van obrir a Figueres el restaurant 'La barqueta', feia molta falta a la nostra ciutat un lloc on es pogués menjar bon peix fresc i a uns preus raonables.
Han tingut una bona idea amb la oferta que donen: pots menjar a la carta o ports triar entre una vintena de menus formats per 2 plats amb molta varietat i a bon preu inclosos nits, caps de setmana etc...
Jo recomano el arròs a la marinera o qualsevol dels peixos frescos que serveixen de multiples maneres.
Molt recomanable.