dimecres, d’agost 31, 2005

Mercat laboral invertit...estudiar o treballar ?

Us heu fixat que, quinze o vint anys enrera, érem un país amb unes taxes d'atur bastant altes, intentant entrar a la UE i fent esforços per anar sortint de ser un país 'pobre'. Doncs bé allò que Àfrica comença als Pirineus, cada cop és menys cert perquè ens anem convertint en un país més ric. Dues proves són: el baix atur , per no dir atur estrucural (gent que no vol treballar o que està buscant una feina nova), que tenim actualment i el fet que aviat passarem a cobrar d'Europa en lloc d’haver de pagar.
Mirem el mercat laboral. Jo m'he dedicat molts anys a l'hosteleria en un negoci familiar, doncs bé, fa 20 anys tot el personal que teníem eren nois joves, majoritàriament estudiants, entre 16 i 20 anys que aprofitaven la temporada d'estiu per treballar uns dies i guanyar uns diners que podien utilitzar per continuar els estudis o senzillament per permetre's aquells capritxos que a casa no els podrien comprar. La responsabilitat que tenien per mantenir la seva feina aquells nois era realment encomiable i el més trist de tot és que no ens n’hem adonat fins que hem arribat al dia d'avui en què la majoria de negocis d'hosteleria (sobretot de temporada) del nostre país han hagut de canviar d'amos o ser llogats perquè el mercat laboral d'avui només ofereix per aquestes feines de temporada gent totalment desmotivada, amb una mitjana d'edat bastant alta, i que gràcies a que poden trobar feina en menys de 24 hores on volen et deixen tirat a la mínima de canvi. Ha hagut d'entrar una nova generació d'empresaris més habituats a tenir com a treballadors pura mercaderia en lloc de persones amb la que han hagut d'aprendre a moure ràpidament, substituir ràpidament, ensenyar ràpid perquè sinó quan estan ensenyats ja han plegat. En fi, noves maneres de treballar.
Reconec que la feina d'hosteleria a l'estiu és molt dura, es treballen moltes hores, si bé com a compensació, es poden guanyar molts diners sense tenir ni uns mínims d'experiència en la feina (no a tot arreu, lògicament pirates n'hi ha a tot el món). Altres coses que també cal valorar és que normalment a la majoria de locals de temporada (com era el cas del nostre) a part del sou al personal s'acostuma a donar allotjatment i manutenció de forma gratuïta, cosa que encareix el cost. Els últims anys que vaig estar treballant al local, penjàvem el cartell de 'Es necessita personal' al maig i no el trèiem fins a l'octubre que tancàvem. Ara això si, gent sense papers la que vulguis, però no ens vam voler arriscar mai a patir un sanció administrativa, que segons sembla són considerables.
Em fa gràcia que a vegades comentant el tema amb gent sempre ens diuen, ' És que a la costa feu treballar molt a la gent i els doneu una misèria'. Bé, caldria quantificar aquesta misèria, però de totes formes, què més voldria jo que poder-li pagar un gran sou a tots els meus empleats, això voldria dir que tinc persones responsables, que miren per l'empresa, que fan la seva feina correctament, que no et deixen tirat a la primera de canvi, que et permeten anar-te'n a dormir cada dia sense haver de pensar si demà podrem obrir o no perquè potser et trobes que algú no ve a treballar, ... què més voldria jo.
La nostra societat s'està transformant de tal manera que si abans l'important per poder aspirar a una vida 'acomodada' amb una bona casa, bon cotxe, bones vacances, etc... era acabar alguna carrera perquè sempre et deien allò de 'nen estudia que així podràs ser algú a la vida i no hauràs d'anar a l'obra faci fred o calor', ara resulta que s'ha girat completament. Els empresaris d'hosteleria no són els únics que pateixen, s'han sumat els constructors i molts altres sectors.
S'ha de reconèixer que si tens la intenció de fer un ofici 'clàssic' pots guanyar molts més diners que estudiant una carrera i anant a la baralla amb un pilot de gent com tu per aconseguir un lloc de treball de merda on mai passaràs de guanyar un sou mòdic perquè amb les prestacions i títol teu hi ha moltíssima gent. Fes-te paleta, pintor, guixaire, ferrer, fuster, cambrer, cuines i posa-hi un mínim de ganes i et forres !.
La societat del benestar ha girat la truita.`
El dubte per als pares d'avui dia és, que, si algun dels seus fills no vol estudiar i es vol posar a treballar, que han de fer: posar-se tristos o contents ??