dijous, de setembre 29, 2005

La vida dels informàtics...

Avui he llegit a internet aquesta historia sobre la vida que tenim els informàtics. He de dir que m'ha sorprès perquè pràcticament ha descrit la meva vida i la meva feina.
Ho podeu veure en aquest link --> Història d'un Informàtic

diumenge, de setembre 18, 2005

Senat Català

Catalunya necessita un Senat propi.
Si observem l'actual llei electoral, veurem: La llei d'Hondt premia els partits grans envers els petits; la representativitat territorial s'ha de compensar donant més diputats a la zona de Barcelona, perquè lògicament, tenen més habitants i menys diputats a les altres provincies; s'inclou una compensació de diputats per les provincies petites. Però al final de tot això s'ajunten tots els diputats de cada partit en un grup parlamentari i s'esvaeix la representació de cadascuna de les parts que té Catalunya que són les comarques. Perquè es perd ? Doncs perquè aquell polític que va sortir escollit, per exemple, a l'Alt Empordà, ja no es deu a la gent que el va escollir sinó al seu partit, ha de votar el que vol el partit, oblidant ràpidament quins ciutadans l'han posat al lloc que ocupa.
Per això crec que necessitem un Senat. Cal un contrapoder que per llei tingui la obligació de representar les comarques de Catalunya i ratificar totes les lleis que surten del Parlament o tornar-les en cas de no ser aprovades. Hi hauria d'haver un sol escó per a cada comarca, i cada senador hauria de lluitar en unes eleccions amb els altres candidats a representar una determinada comarca. Ja està bé que un cop acabades unes eleccions tothom guanyi. Això s'ha d'acabar. S'agafen els vots de cada comarca, es sumen, i el que guanya és el Senador que representa aquella comarca. Totes les comarques el mateix pes.
Aquest sistema fa que el nostre Parlament on estem representats per habitants proposi les lleis, i tornem a apropar la política als ciutadans en el tram final de les aprovacions de les lleis perquè cada Senador haurà de procurar representar els interessos dels ciutadans de la seva comarca. Tant els que l'han votat com els que no, perquè sap que el seu lloc depen d'aquella gent i no de si el partit el coloca de número 4 o de número 2 en una determinada provincia.
La darrera pregunta és: En aquest Senat on tothom representa la seva comarca, qui representa la unitat de Catalunya ? Doncs els expresidents vius del Parlament i de la Generalitat de Catalunya.